Mo quei che jeu schazegiel sai jeu era proteger!
Di da project per la 5. classa da Sumvitg/Trun cul tema: “Prevenziun sexualpedagogica per scolaras e scolars da 10 tochen 12 onns e lur geniturs.”
"Mo quei che jeu schazegiel sai jeu era proteger!" quei ei l’idea da basa dall’uniun MFM ch’ei vegnida fundada igl onn 1999 en Germania dalla miedia, Dr. med. Elisabeth Raith-Paula. Beingleiti ha il project da scolaziun anflau excellenta accoglientscha ton tier geniturs e lur figlialonza sco era tier magistraglia e responsabels per educaziun. Aschia eis el sederasaus per l’entira Germania entuorn e dapi 2007 ei era vegniu scolau en Svizra ils emprems menaders per quei workshop. Dapi igl onn 2008 vegn quei project era offerius en Svizra ed en numerusas tiaras dall’uniun europeica. L’uniun MFM e sia menadra han gia giu la cuida da recaltgar differents premis da renconuschientscha per lur project, aschia era igl onn 2012 dalla studia: “Zukunft mit Kindern – Fertilität und gesellschaftliche Entwicklung in Deutschland, Österreich und der Schweiz”. Leu vegn il project recumandaus e titulaus per “vorbildliches sexualpedagogisches Projekt”.
Idea e tesas pil project:
Co ils giuvenils pertscheivan e valeteschan lur agen tgierp ha grond’ influenza sin lur segirtad persunala e sentiment da viver.
S’affirmar sco um ni sco dunna ei ina sfida decisiva pil svilup dils giuvenils.
Ina relaziun da responsabladad per sanadad, sexualitad e fritgeivladad sa mo gartegiar sch’ils giuvenils portan il duiu respect viers igl agen tgierp sco era viers quel da l’autra schlatteina.
Finamiras dil project:
Preparaziun ei gia tut! Preparaziun adequata alla vegliadetgna e specifica alla schlatteina gia avon ni cull’entschatta dalla pubertad cun presentaziun amureivla ed entelgeivla dallas funcziuns corporalas. Sper la capientscha cognitiva vegn era il mund dils sentiments, dall’etica e respect per la caussa plidentadas. Tgi ch’ei cudischius culs segns dalla pubertad dil tgierp ha meglier access tiegl agen tgierp e sesenta meglier ell’atgna pial. Ils geniturs ein impurtontas persunas da contact cura ch’ei va per instrucziun sexuala da lur agens affons e perquei ston era els vegni integrai ed informai extendidamein.
Realisaziun dil project:
La gievgia sera, 9 da zercladur ein ils geniturs dils scolars e las scolaras dalla 5. classa vegni envidai ad ina sera da geniturs, respectivamein ad in referat pertuccond ils temas e la moda e maniera co ei vegn luvrau il venderdis culs affons (da principi ina versiun da ca duas uras dils Workshops ch’ein vegni elaborai il venderdis culs affons e che han cuzzau lu ca 6 uras). Era cheu eran ils geniturs gia sparti tenor la schlatteina da lur affons. Ils dus menaders dils cuors, pils buobs signur Roland Demel, (Dipl.-Psychologe, Sexualpädagoge SGS, MFM-Kursleiter) e per las buobas dunna Annegret Meyer Zurfluh, (freischaffende Hebamme / MFM-Kursleiterin) han mintgamai referiu, preparau ed orientau ils geniturs sur dil Workshop dil di proxim culs scolars e las scolaras.
L’auter di han ils dus menaders dils Workshops luvrau igl entir di culs scolars e las scolaras. A moda fetg evidenta, denton adattada alla vegliadetgna dils affons ei vegniu declarau ed illustrau las parts dil tgierp human ch’ein responsablas per la propagaziun, lur funcziun sco era las “midadas” che succedan proximamein cul tgierp dallas scolaras e dils scolars ch’ein alla sava dalla pubertad. E malgrad che l’uniun MFM sedeclara per independenta da religiuns vegn semper amen risguardau las valetas eticas e moralas (cristianas) da nossa societad. Ei vegn dau gronda peisa al respect viers igl agen tgierp sco era viers quel da l’autra schlatteina. Las funcziuns che schabegian egl intern dil tgierp vegnan era numnadas per “gronda miracla”.
Ils scolars e las scolaras dalla 5. classa da Sumvitg/Trun ein stai fascinai da quei di special d’instucziun ed han era attestau el questiunari d’haver empriu ina massa. En mintga cass vesan els beinenqual caussa tier quei tema ord in auter pugn da vesta. In ulteriur avantatg ei bein era quel ch’ils geniturs pertuccai ein informai exactamein sur dil stan da savida da lur figlialonza ed han aschia probablamein era in bienton pli sempel access per discussiuns en caussa culs agens affons. Ils affons ein preparai per ils emprems segns da lur atgna pubertad e selegran sil svilup tier um, respectivamein tier dunna, tier persunas carschidas e madiras.
In project che mereta sustegn cumplein ed era cuntinuaziun ils onns proxims.